El cinema ha estat un referent constant en l'obra de Txuspo Poyo, tant a nivell formal com de contingut. A Cruzando Vías Poyo sembla recuperar un element estructural utilitzat en unes primeres obres en les quals elaborava les peces a partir del “teixir”, de l'entrellaçar, tires de paper fotogràfic, o més tard les tires de cel·luloide, a través de la qual cosa realitzava peces bidimensionals on es podia percebre en un la seva totalitat una imatge. En aquelles peces la noció d'edició, de muntatge era una referència omnipresent.

Cruzando Vías té lloc en el metre de Nova York, en el 2003, dos anys després dels atacs a la ciutat. Una de les primeres imatges que apareix en la cinta és un pòster que es podia llegir a l'interior dels vagons i andanes del metre de la ciutat: “Si ves algo, di algo”, en castellà, i en anglès “If you see something, say something”. Tots dos adverteixen a la població d'un possible perill, i tots dos contribueixen a la creació d'un estat psicològic de paranoia col·lectiva.

Al vídeo, els vagons s'obren, passen de pressa i quan no circulen podem llegir el rètol de l'estació Prince St o Canal St. La imatge, en un pla fix gairebé continu, es divideix a partir dels elements de l'estació que retrata. Els pilars que divideixen i separen les vies, es converteixen en elements estructurals que divideixen la imatge en fragments i que distorsiona i manipulen la visió de l'estació. L'estació es converteix en un entramat d'imatges que corren en horitzontal, a través d'elements fixos verticals, la qual cosa atorga un sentit de profunditat i irrealitat a l'estació de metro.