El Cuaderno de Concepción nº 9 és una recopilació de vint-i-dues peces visuals que en la línia de l'artista d'embastar impressions i sensacions inacabades, s'agrupen en un tot per a deambular per algunes de les seves preocupacions: la identitat, el pes de l'existir i els sentiments.

En aquesta ocasió, més que petites històries tancades, s'assemblarien a secrets, endevinalles, estratègies, instruccions…que aromatitzats amb frescor i ironia s'ofereixen a l'espectador perquè ell mateix els completi. Aquests “jocs”, en paraules de l'autor, serveixen “per a provocar inundacions; pintar, construir illes i tirar-les al mar, especialment la Gran Bretanya; per a escapar-se dels sanatoris; per a pintar i després esborrar ratlles en el cel; per a fer volar coloms; per a habitar cases encantades; per a construir ponts enmig del mar …” Com a ingredients d'una recepta o d'una recepta màgica es lliuren a l'observador perquè faci ús dels suggeriments vitals de l'artista per als seus propi aliment.

De nou la fórmula és intermèdia entre el diari en procés i el manual d'instruccions i el repertori formal és variadíssim, fruit d'una imaginació inesgotable: l'animació dibuixada pla a pla, la imatge filmada, el collage visual, la paraula, sonora o en grafisme… amb un tractament que alhora que se serveix de les últimes eines d'edició, part d'un concepte del muntatge com a pràctica solitària i artesanal.

Àdhuc podent considerar-se una celebració del viure i els seus contrastos, el conjunt de peces destil·la una mirada nostàlgica de l'existència, un halo agredolç que navega entre oposats: des de l'autisme a l'extraversió. El director es converteix en un observador pausat que dibuixa i anota amb la càmera i que sembla addicte a la malenconia.

Aquesta compilació a manera de poemari en imatge rep el seu nom del taller de Sevilla on va ser concebut al carrer Concepción nº 9.