Articulat per la narració en primera persona del propi artista, Cuculí entrellaça una sèrie d'històries curtes de la seva estada al Japó. La majoria de les anècdotes, no obstant això, es veuen frustrades per la falta d'informació. La trobada amb una sèrie d'imatges irrecognoscibles manté una constant tònica de misteri. Paral·lelament, una veu femenina traça connexions amb un tema aparentment desvinculat: el cant dels ocells. Encara que les imatges que es mostren al llarg de la pel·lícula persegueixen una estètica tokiense, aquestes van ser construïdes en l'estudi de l'artista a Europa.