“Diaris de porno i extracció” funciona com un quadern salvatge, una sèrie d'anotacions poètiques i herètiques mixtos, d'afectes trobats en l'encreuament d'un territori i la seva representació. A partir de metodologies intuïtives, el col·lectiu Porno Piquet (actualment CENEx) descarten la historicitat oficial a través de narratives que posen l'accent en les succions i perforacions incansables i insensibles del relat pornogràfic de l'extracció neoliberal. Aquest capítol se centra en les maneres extractives del coure mitjançant un assemblatge d'imatges d'internet.