Decepción és una ficció especulativa, un diari de viatge i el relat d'un desplaçament intern o existencial que té com a escenari mitopoiètic l'illa de mateix nom situada a l'Antàrtida.

A través d'un monòleg interior sorgeixen diverses qüestions com una reflexió, a partir del pensament postabismal (Boaventura de Souza), de la idea de Sud i d'una humanitat invisibilitzada; l'existència de formes de vida extremes fins fa poc inconcebibles per a la ciència a causa dels paràmetres estrictament antropocèntrics des dels quals s'ha contemplat la supervivència; la possibilitat llavors d'una biosfera en l'ombra i de vida microbiana en altres planetes investigada en Decepció per ser l'anàleg terrestre més pròxim al planeta Mart.

Així Illa Decepció es presenta com a posseïdora d'una realitat psíquica específica, una eina dialèctica d'empoderament subjectiu i comú que apel·la a la formació de noves maneres d'existència, a l'exploració del subterrani i tel·lúric com un viatge per la «matèria primera» de la nostra existència i les problemàtiques d'un planeta en crisi. Des de l'illa i guiats per una veu que entronca amb imaginaris ja plantejats per Poe, Verne o Lovecraft, fins a arribar a l'homenatge a Clarice Lispector (La pasión según G.H.), podem imaginar-nos com a fòssils en un univers futur; no buit de vida ni de pensament, però sí de nosaltres.