Jaume Sisa, el cantautor català autodefinit com a galàctic, és un malalt del cel. Sempre s’ha sentit atret per tot allò relacionat amb el cosmos i, especialment, per la cara oculta de la lluna, on troba la inspiració que nodreix la seva obra.

Aquesta fascinació és explorada aquí junt amb Francesca Llopis, que dota d’imatges un viatge lunar on els universos dels dos artistes convergeixen: hi són presents, en tot moment, l’estil surrealista, irònic i absurd de Sisa, junt amb referències constants al món de la infància i a la vessant més plàstica de Llopis com, per exemple, les explosions de pigment roig que remeten al Big Bang.