A la pregunta com continuar dient realitat a alguna cosa que ens desrealitza?, que sembla una contradicció en termes, contesten quatre filòsofs actuals, amb un pensament particular i rellevant encara que desconegut popularment. Però van més enllà, si la citada realitat és cada vegada més irreal (no per simulacre, ni tan sols per la seva representació, sinó per totalitària) on trobar el real? Aquests i uns altres són alguns dels conceptes que apunten i raonen. Començant amb la mera existència i passant pel somni van desgranat nocions a través de diferents capes intermèdies però totes referides en veure, amb diferents sentits. La volta de rosca succeeix en desenvolupar el concepte «desrealitat», que sembla nou però la base del qual és molt antiga.

Percepcions, sensacions, intuïcions, impressions o pensaments són paradigmes, que l'ésser humà utilitza per a conèixer el seu entorn i relacionar-se amb aquest, amb els quals ell mateix es construeix (la imatge de si mateix a través del mirall, rellegint a Lacan, és la que atorga la personalitat). Quan la realitat s'esvaeix en múltiples manifestacions quotidianes l'esdevenir es transforma en ficció. Entelèquies que resulten ser més veraces que l'immediat, les diferents realitats s'embullen.

Els diferents graus de realitat, sense la intenció de classificar-los sinó només presentar-los, és al que responen els testimoniatges d'Hakim Bey, John Zerzan, Santiago López Petit o Pablo Beneito. Encara provenint de la filosofia, cadascun desenvolupa el seu discurs a partir de la seva àrea d'especialització: des del polític fins al sufisme són sol alguns dels múltiples acostaments. No existeix una voluntat de panorama, sinó mostrar vincles entre quatre enfocaments crítics amb el real, aparentment llunyans i habitualment ignorats pel pensament dominant en occident però que conviuen amb naturalitat en altres cultures. Les múltiples facetes de la realitat s'expandeixen a través dels seus raonaments i planes explicacions. Entrevistes en entorns quotidians, a manera de conversa amb un col·lega, que possibiliten l'accés als continguts d'una manera senzilla. Mirades sobre diferents raons de viure obtingudes des de la paraula, des del verb, des del diàleg d'una entrevista pròxima.