Desviaciones és una peça en quatre parts, en les que diverses dones anònimes, amagades sota màscares d’animals, dialoguen sobre el seu rol dins del sistema artístic i cultural.

Com és comú en els altres treballs de l’artista, Sádaba no només amaga el rostre dels cossos que apareixen sinó que també els nega un nom (són referides com “A” o “B”, recurs posteriorment emprat en altres vídeos, com Acción 5), un procés de deshumanització realçat pel fet que mai no sentim les seva veus, la conversa és expressada íntegrament mitjançant subtítols.

Aquests decisions no són casuals i són realçades, aquí, pels escenaris escollits i la forma en què Sádaba enquadra les imatges. En diversos plans col·loca la càmera en platós, però ho fa un pas més enrere del què estem acostumats, revelant, així, el plató en sí i, conseqüentment, els processos de construcció d’una imatge.

Aquest gest connecta amb la voluntat de Sádaba de deconstruir els arquetips associats a la dona, intenció evident en aquest vídeo que, tant en l’escena inicial com final, ens mostra uns personatges que conversen mentre juguen, com si fossin infants, a prendre el te amb una vaixella de color rosa, remetent a la construcció social del gènere i els seus arquetips.

La utilització de màscares i la banda sonora converteixen aquest treball de l’artista en un dels més atmosfèrics i inquietants.