Aquest vídeo és, de nou, un exercici de memòria característic del seu autor. De memòria i, per la seva pròpia construcció, de donis/memòria. Que equivaldria a dir el desordre de la memòria d'un dia; el temps pausat, d'una vacança estival de l'artista i la seva família (la seva esposa, el seu fill). Segons especifica un rètol final, l'enregistrament es va realitzar en la petita localitat de Congosto de Valdavia (Palència) el 21 de juliol de 1998, un dia assenyalat pel 36è aniversari de l'autor. (El títol, si es tiren comptes, fa referència a això.) El vídeo comença amb una certa continuïtat en tant que recull, en primera persona, els actes i llocs que succeeixen en despertar: aixecar-se del llit, la condícia diària, desdejunar, posar-se a caminar… Progressivament, no obstant això, s'obté una impressió més entretallada i en desordre de les petjades, els fets (ben nimis) de la jornada, originalment registrats sobre el suport lineal d'una cinta magnètica. Fins a procurar una impressió prismàtica, simultaneísta, del temps. Una vegada més, Juan Crego crea d'aquesta manera un encreuament particular entre l'estètica del vídeo domèstic, familiar –(presumptament desmanegada o casual), i una premissa afegida d'ordre formal o estructural.

La idea de “perdre la memòria” –gairebé una frase feta– està molt present en l'obra de Crego, transliterant-se de diverses maneres en la seva utilització del vídeo (i altres mitjans) com un art, precisament, de la memòria. Una tècnica que facilita una recol·lecció del temps real o d'una sèrie il·limitada d'instants, però a la qual dóna la volta de diverses maneres.