Experiment reflexiu en clau de fals documental sobre el reality show a través de l'art contemporani i el cinema.

Avui dia és gairebé impossible encendre el televisor i no donar-te de cara amb un reality show d'algun tipus. Aquest fenomen social havia d'arribar tard o d'hora al món de l'art, i, en aquest cas, veiem com l'artista María Cañas es fica de ple en un estrany experiment: serà concursant i registradora del seu propi reality.

Dins del projecte comissariat per Mery Cuesta Te mando un colega, Cañas va conviure durant una setmana amb aquesta comissària, malgrat no haver-se conegut ambdues abans. L'artista va gravar en vídeo aquests 7 dies de converses, festes, discussions, concerts, alegries i llàgrimes per a després presentar-ho en forma de vídeo. Veiem en aquest treball com diverses realitats molt diferents convergeixen per a crear una reflexió entorn de la representació, la captura de la imatge, la definició de les personalitats per part dels mitjans de comunicació i el rol dels reality show com a fet que modela de diferents comportaments socials. Contemplem així, com les imatges fruit de la complicada convivència entre artista i comissària són introduïdes en una desfilada de captures d'altres programes televisius, fragments de pel·lícules, performances bizarras, fakes i registres visuals de tota mena, creant un treball absurd i emocionant. Un mirall distorsionat, que vomita aberracions i monstres diferents als creats pels realities.

Down With Reality és una reflexió subversiva sobre l'ambient artístic i presa el pols a un col·lectiu peculiar, aquell que fa de la nit el seu àmbit de (re)creació, el tropell de criatures nocturnes que habiten els bars, les galeries d'art, els carrers, i amaguen en el seu interior un esperit exhibicionista més o menys patètic, exhibicionisme del que tots participem en ser gravats.

Aquest vídeo contraposa l'escassa aportació cultural de reality amb la força creativa i la sensació d'immortalitat que el cinema confereix a la nostra psique col·lectiva. Ens fa pensar sobre la capacitat de generar models de representació que té la televisió i el cinema, veient com la nostra vida és saturada d'imatges, persones, emocions, empipaments i afectes.

L'obra, en la seva part final, és un homenatge a aquestes meravelloses pel·lícules de sèrie B i aquests visionaris cineastes que van fer del minimalisme (menys pasta és més creativitat) la seva raó de ser. Televisió al revés, experiment sociològic i multiplicitat de realitats es donen cita en aquest innovador i experimental format televisiu.