Roadmovie via escratx al món ortopèdic de la ment humana. Aquest treball presenta un recorregut visual a través d'un assemblatge d'imatges, dades, àudio, cites… que malgrat semblar estar passant de forma aleatòria amb desenfrenament, són capaços de construir una intrigant incursió en la psicologia de l'ésser humà.

Veiem que aquest vídeo està construït seguint la pràctica de l'escratx, manipulant imatges, tallant, pegant i component seqüències amb fragments extrets d'arxius, escenes de pel·lícules, mass media... En el que sembla ser un desordre narratiu van apareixent albiris de la ment humana, mitjançant juxtaposicions de fragments animats que el seu creuen amb una veu en off composta al seu torn de discussions, preguntes i murmuris.

Algunes d'aquestes imatges semblen repetir-se conduint-nos en una direcció, com si estiguéssim en un cotxe en marxa, amb indicacions fantasmes que ens conviden a endinsar-nos en la carretera perduda de les nostres psiques. La veu en off al seu torn parla de problemes psicològics, tribulacions mentals, desamor, dubtes i confessions. Les passions es confonen amb la gelosia, la depressió se solapa amb la por i les ombres del dia se cenyeixen sobre els somnis.

D'aquesta manera, Cañas i Romero construeixen una obra en moviment, que ens endinsa en els clars i ombres de la psicologia, sense aprofundir en mites psicoanalítics i tirant mà de converses de cinema pulp, de neurosi d'estranys protagonistes de pel·lícules que mai coneixerem, però que ens ajuden a comprendre el complex de l'ésser humà. A través d'un bombardeig d'imatges inconnexes els autors aconsegueixen descriure un viatge mental sense destinació però carregat d'informació.