Des de la terra aliena, observant els seus voltants, buits i abandonats, l'autor explora, mitjançant un rebobinatge visual, les seves enyorances causades per un jardí i una casa abandonada. La nostàlgia de la llar.

Primer vídeo, d'una sèrie de catorze, realitzat durant la seva beca d'estudis en la Gesamthochschule de Kassel en 1992. Va ser presentat al certamen Injuve d'aquest any i rebutjat, segons la carta annexa, per no tenir currículum, des de llavors ha romàs inèdit. En aquest cas el mitjà no és utilitzat per a memoritzar sinó per a confrontar moments d'un altre lloc en el nou, a través d'un exercici al·legòric dels seus vagues records.

Passejant a la deriva pels voltants d'un carrer deshabitat en una ciutat aliena, cristal·litzen les absències. L'itinerari pel desordre quotidià és detingut per a la seva millor exploració, fixant el temps l'autor converteix el present en passat immediat, en record efímer. Davant un sentiment d'exili observa al seu voltant, amb la curiositat de voler retenir el desconegut i buscant punts de trobada amb el seu passat, o amb el que va deixar enrere. El contacte amb les noves circumstàncies li permet accedir a diferents fragments de la seva memòria reflectida en el que mira, contemplant auditivament moments de la seva vida a través d'extractes d'una pel·lícula. Recontextualitzant cap endarrere els records passats cerca el refugi, la casa, una cadira i una veu que esmenta al pare absent. Una posada a zero mitjançant la qual reapareixen per afluència tot tipus d'experiències en forma de boiroses i confuses aparicions, ensomnis del subconscient que acompanyen en tot moment. Els canvis generats a partir de les interrelacions amb l'entorn són mostrats com a mecanisme d'evasió d'un pensament en marxa. El seu propòsit és facilitar la tranquil·litat i anestesiar-se emocionalment de la confusió i el desconsol nostàlgic entre llocs aparentment comuns.