En diverses zones urbanes submarines com el Pont del Petroli (Badalona) i els espigons de la ciutat de Barcelona, mitjançant apnea i busseig nocturn, el biòleg marí Claudio Barría i l'artista Silvia Zayas inicien una cerca específica de colònies estables de ratlles elèctriques (espècie Torpede torpede). Mentre se submergeixen en aquests escenaris postindustrials, es pregunten per què, a diferència d'altres espècies de ratlles en perill al Mediterrani, aquestes “semblen” resistir diversos tipus de contaminació, inclosa l'acústica. A aquestes ratlles se'ls coneix popularment com a "tremolors", perquè et faran "tremolar" si et donen una descàrrega.

ê explora les tensions entre diferents modes de percepció subaquàtica. Les imatges apareixen entre la dificultat humana de percebre correctament sota l'aigua i un desig de comprensió somàtica dels sentits gairebé desconeguts d'algunes espècies de ratlles. Imatges sensibles a camps electromagnètics, fluxos, cicles solars, patrons i la percepció des d'espais amagats o liminals... Les ratlles evoquen analogies o petjades, imaginació i ficcions, desitjos infantils i malentesos. Presències camuflades. Petjades abandonades al seu pas després de deixar els seus amagatalls en la sorra. L'habilitat d'enfrontar-te abans de fugir. La seva desaparició efectiva de gairebé totes les imatges.

ê és una pel·lícula somàtica de forats narratius, de cossos sota l'aigua que intenten llegir signes, patrons i corrents amb atenció reinventada, una pel·lícula que provoca una escolta pròxima i a través de ritmes visuals, beats, clics, impulsos i sons.