El rite familiar de les noces és convertit en un procés dibuixat ple de clarobscurs entre accelerades i pauses com a «vídeo-souvenir d'una cerimònia religiosa tradicional real».

En aquest acte se superposen els diferents moments d'un enllaç matrimonial, en imatge, amb el que ve després d'aquest enllaç, descrit per la cançó. En sumar dos elements, a priori dispars, apareix una desmitificació del significat popular del matrimoni. Si bé el ritu catòlic a Espanya es concreta en els moments de cerimònia a l'església, congratulacions, menjar i pastís més ball, que solen ser degudament destacats en qualsevol vídeo de noces. En aquest cas el que sol durar entre quaranta i seixanta minuts està comprimit en gairebé quatre mitjançant l'acceleració en lloc de l'el·lipsi. Tot està, però de pressa, excepte moments que l'autor pausa, petits retrats o punts d'inflexió. Aquest documental casolà amb regust anyenc ha estat manipulat en blancs i negres altament contrastats, a penes hi ha grisos i aquests han estat transformats en soroll.

La banda sonora és un tema de 1982 del grup Parálisis Permanente que realitza una relectura rocambolesca de la celebració. La cançó se centra en el que és «un acte» i la seva doble accepció: com a acció, el ritu, o com a succés, la copulació. Segons aquest últim, relatat en la cançó amb paraules de rapte carnal com a «obsessió, posseir-te, ambició o satisfacció»; són combinades amb unes altres que remeten al seu torn a la religió com a «oració, devoció, ofrena o altar». Totes elles són coronades per la paraula «consumació» que torna a les dues accepcions tant acte religiós com del sexual.

La juxtaposició d'aquests dos elements, pervertits en el seu si, produeixen un resultat senzill que evidència la doblegui moral religiosa de la societat espanyola i la seva cultura bipolar sobre el rapte: per la fe o per la libido.