Després de les imatges en blanc i negre d'un erm pedregós i un nen, el fill de l'autor, que mostra una pedra translúcida, comença l'actuació televisada del músic egipci Abdelhalim el Hafiz, interpretant La lectora de tasses del poeta Nizar Kebani. Toni Serra s'apropia aquesta compulsiva repetició les estrofes, com si es tractés d'un mantra redemptor de l'entusiasmo, com una lectura de l'amor i la destinació desitjant bonaventura a la vida del nen al qual filma.

«Fill meu no t'entristeixis, l'amor és la teva destinació».

El procés de la cançó, sobre una lectora de pòsits de te que encoratja en ser llegit, infon una tranquil·litat anímica suscitada per la repetició de les idees d'amor i destinació. Aquesta perseverant bonaventura, renovada insistentment, va progressant en afegir-se a la cançó diferents causes del descoratjament de qui va demanar la lectura. Una vida de sofriment que serà resolta per l'amor, aquest és la seva destinació. Les estrofes recurrents i persistents aspiren a imbuir meditativament d'una obsessió amorosa a l'individu que escolta, convocant els seus sentiments cap a la potencial persona sublimada. Una cançó, que de la mà de la vaticinadora, amb tendresa ambiciona elevar la possible baixa autoestima impulsant a aconseguir a la persona estimada com a raó de la seva pròpia destinació.

La interpretació d'un tema dins d'un programa de varietats de fa temps, a causa de la indumentària del cantant i donat suport per una orquestra que ell mateix dirigeix que tocs ferms, es desembolica amb una passional interpretació, gairebé carregada de dolor, amb la finalitat de deixar aflorar els sentiments reprimits. Com si d'un ritu es tractés, l'angoixa que transmet l'intèrpret es resol amb paraules positives, fa l'efecte que l'auspici ideal dol, a manera de catarsi. Purificació que conclou amb la reunificació del subjecte, o del ninot fet fallida.