La història d'una pel·lícula segrestada per la transició. Rocío ha passat a la història com la primera pel·lícula segrestada judicialment en l'Estat espanyol després de la derogació de la censura cinematogràfica en 1977. Dirigida per Fernando Ruiz Vergara i estrenada en 1980, avui dia continua censurada per la sentència del Tribunal Suprem en 1984, que condemnava al seu autor per delictes d'injúries a qui la pel·lícula apuntava com a capitost de la brutal repressió al poble d'Almonte, bressol de la romería del Rocío, durant el cop militar de 1936.

La persecució judicial de la pel·lícula va suposar el final de la trajectòria del director, que s'acte-va exiliar a Portugal, lloc en el qual va viure fins a la seva defunció en 2011. D'una qualitat cinematogràfica extraordinària, Rocío és un referent en la història del cinema documental en l'Estat espanyol.

El caso Rocío té com a protagonista a la pel·lícula Rocío. Està estructurat com una narració brechtiana, a càrrec d'un cor compost pels autors de la pel·lícula, els que van participar en la seva realització, els amics i col·laboradors pròxims, i d'un corifeo format per historiadors, cineastes, antropòlegs, artistes i activistes que han tingut com a subjecte i objecte dels seus treballs la pel·lícula de Fernando Ruiz Vergara.

El caso Rocío porta necessàriament a reflexionar, entre altres temes, sobre la construcció de les tradicions, la censura cinematogràfica, el paper de les dones en els ritus festius i el que ha significat la transició respecte a drets civils com la llibertat d'expressió o la memòria democràtica.