A manera de documental televisiu Txuspo Poyo reconstrueix un retrat de Dionisio Cañas a Nova York a partir de la representació multimediàtica del seu recital poètic El Gran Criminal. Es presenta una entrevista en blanc i negre dinamitzada per les imatges de la representació, un ganivet clavat en la paret sobre el qual es projecten imatges (reflectides sobre el tall) i fragments d'anuncis que il·lustren les paraules de Dionisio Cañas.

Tres línies narratives són entrellaçades, la representació escènica, l'entrevista i les imatges mediàtiques. Amenitzat amb músiques de moda, Txuspo Poyo desenvolupa el nu confessional d'un poeta en el context contemporani on habita, Nova York, on les seves paraules, conceptes i icones es veuen confirmats. Les raons particulars del poeta obren les distàncies de les seves metàfores mitjançant referents particulars gestats al seu país d'origen, Espanya.

Dionisio Cañas, nascut en Tomelloso (Ciudad Real) pertanyent al grup d'activisme artístic Estrujenbank, resideix a Nova York des de finals de 1972. Ha realitzat nombroses publicacions i accions poètiques, en aquest cas el motiu és el recital performatiu de 1998 que resulta del seu llibre de poesia "El gran criminal" (Ocell del Paradís, Madrid, 1997).

A través de l'entrevista Dionisio Cañas descobreix la seva intimitat poètica. Desentranyant els poemes de "El gran criminal" assenyala la vida com una comèdia amarga passant a descriure el llibre com un gran firmament de personatges on cada estrella té el seu recorregut i un significat personal. Dins d'aquests significats personals està el no considerar-se un no delinqüent, perquè tothom delinqueix íntimament amb els seus pròxims. L'espai de cada personatge es desenvolupa en el ritme del poema, si la ciutat de Nova York és veloç i asincopada, la terra de la Manxa natal és un escenari grandiós. Dionisio Cañas s'autodefineix en l'entrevista com a gregari solitari que s'amaga després de l'obvi amb un llenguatge clar, romàntic sense ser-ho, fascinat pel nomadisme, l'intercanvi de cossos i els camioners edifica el seu bestiari particular amb el cigne (la temptació del fàcil esteticisme), el porc (la sensibilitat emotiva del greixum) i el llop (que busca constantment el seu espai i lluita per ell), encara que acaba identificant al poeta tant amb el caçador de llops (el nòmada medieval) com amb el gran criminal.