Aquesta pel·lícula curta ens introdueix en la ment d'“un home invisible”. El joc conceptual, d'una potència extraordinària, ens planteja la possibilitat de “mirar sense ser vist” en el seu grau màxim: mancant de corporalitat, la qual cosa ens permet infiltrar-nos en tot tipus de mons i tenir via lliure als entorns, situacions, i cossos desitjats.

L'obra final és una metàfora de la mirada i la seva fórmules, del vouyerisme com a forma d'assumir “la vida dels altres”; de les poètiques de la solitud, de la cultura com a “vida paral·lela” i una reflexió sobre el desig que és genuí mentre perviu en el pla de l'irrealitzable.

La peça desplega un desenvolupament formal contundent d'enorme originalitat i fantasia que fusiona animació, metratges oposats, cites a referents del cinema i de l'art i dibuix en vídeo.

Moltes d'aquestes temàtiques han estat també explorades per Cuberta en els seus diaris visuals: El Cuaderno de Biella (2004) i El Cuaderno de Concepción nº 9 (2005) però ara es concentren en la ment d'aquest personatge imaginari que destil·lant existencialisme es dibuixa i desdibuixa davant els nostres ulls.

Tota la narració s'acompanya amb la veu en off del protagonista invisible que ens converteix en testimonis de les seves pors mentre comenta les imatges amb certa tristesa, perquè la seva naturalesa incorpòria, tal com ocorria amb els àngels de Wenders al Cel sobre Berlín, no li permet viure l'amor o assaborir la vida des del pla sensorial que ens atorga posseir un cos. A partir d'aquesta frustració tota l'obra es converteix en una anàlisi de les pèrdues afectives, dels somnis robats i de les dificultats per a acceptar la nostra identitat.