El projecte El Nadador té el seu origen en la pel·lícula homònima dirigida per Frank Perry i Sidney Pollack. Està basada en un relat curt, també del mateix títol, de John Cheever, i té a Burt Lancaster com a protagonista, qui, en un diumenge d'estiu, decideix capbussar-se en les piscines dels seus coneguts i amics amb el molt honrós objectiu d'arribar fins a la seva casa nadant, d'un punt a un altre de no es quin comtat americà, a través de successives piscines que formarien un riu imaginari anomenat Lucinda, que així es diu la seva dona (…)

Li va cridar l'atenció la seva estructura, tan ben definida, amb un pla molt concret que se li revela a l'espectador amb claredat des de l'inici: "Arribaré a casa nedant el riu Lucinda que formen les piscines dels meus amics", es diu Ned. Tal dit tal fet. Li va agradar la gamberrada de tirar-se en les piscines dels altres, aquest clàssic ineludible de joventut, i també el fet que, a mesura que avança la pel·lícula, les coses deixen de sortir com Ned esperava al principi.

(…) Amb l'ajuda d'un GPS, va traçar una línia recta entre la ciutat gaditana i la capital navarresa i va registrar quantes piscines va trobar entorn d'ella. El metratge no dissimula el caràcter que adopta el viatge, més prop d'un relat biogràfic arran de terra que d'una pomposa i calculada orquestració narrativa: se solquen carreteres que a tots ens són familiars mentre s'escolta música que a molts ens ha agradat alguna vegada.

En el seu camí, Fermín visita les piscines que marquen la línia en el mapa. A vegades li permeten entrar i capbussar-se en la piscina. Unes altres no. Quan se li deixa entrar, completa un senzill ritual. Es lleva les sandàlies, que col·loca meticulosament al costat de la seva camisa, es llança i neda el llarg de rigor per a després sortir, recollir, donar les gràcies i entrar en el cotxe per a buscar la següent piscina.

Javier Hontoria