Ignacio Morales Trujillo (1930-2023) viu a un petit món (Betijuelo, Tarifa) que s'ubica geogràficament a l'Estret de Gibraltar. Testimoni de les grans transformacions que s'han produït en aquest indret, l'Ignacio encarna la supervivència d'una manera de viure en harmonia amb l'entorn on ha nascut i transcorregut tota la seva existència. Viu de manera austera sense alterar els seus costums, arrelats als cicles de la natura, en una llar de pedra i palla de més de 200 anys, que manté com en temps dels seus ancestres, amb les mínimes adaptacions a alguns dels serveis i tecnologies que, a partir dels anys 60 del segle XX, van començar a introduir-se a la zona. Des de la infantesa ha conegut la cura dels animals, les tasques del camp i el treball de la plantació de pins i altres arbres que ara l'acompanyen en els seus passejos.

Exemple de la preservació del medi natural, gràcies a la saviesa que la natura és qui construeix el seu hàbitat, conviu en equilibri amb el bosc, l'hort, la bassa, la foguera, els animals domèstics i els moderns i desgastats objectes quotidians, reciclats amb usos imaginatius gràcies al seu enginy. Una manera de viure que posa en valor el decreixement i el reciclatge com a actitud davant l'extractivisme dels recursos naturals i la falsa idea que són infinits, l'agressió al medi ambient i el malbaratament de les societats de consum.