Cecilia Barriga grava una situació molt simple, i per aquest motiu esborronador. El nen, l'estampa bucòlica, el joc, els animals, el cop, el llançament, el gat mort de por i el nen es diverteix. La qüestió sobre l'origen de la violència, a través d'aquest breu document, es resitua en la naturalesa del propi ésser humà, per sobre dels condicionaments socioculturals. Un projecte d'home que es diverteix fent mal, inconscientment?, és una manera de conèixer el que li envolta i com funciona? Ningú pot saber que es passa pel cap d'aquest nen (encara que sí per la del gat aterrit).

Un gest de poder sense una raó pràctica, de dominació biològica adquirida en l'evolució de l'ésser humà, una característica exclusiva que sol convertir-se en comportaments voluntaris, ben premeditats o espontanis, amb la finalitat d'ocasionar mal a altres éssers, en aquest cas danyo gratuït. Es pot comprovar que no existeix molta distància entre aquesta injustificada tortura i la de qualsevol altre torturador adult, només difereix que aquest nen no posseeix les justificacions «idealistes» o «pragmàtiques» dels seus majors, però el plaer cruel és el mateix. Una violència que es desplega fins a les seves últimes conseqüències amb la condició de sentir-se superior, una qüestió d'ego, la compassió per l'altre és nul·la.