El sueño de los héroes parla de la revolució com a acció i desig, el d'una generació que en els anys seixanta participava en organitzacions clandestines que pretenien derrocar el règim franquista i mobilitzar a la població cap a una transformació total de la societat.

Què queda avui d'aquest esperit de rebel·lió i transformació social en la nostra societat?
Com entenen aquests exmilitants polítics el seu fracàs de transformació social?
Com veuen els seus accionar de llavors i el seu món des d'una mirada actual?
Quina herència han deixat en els comportaments polítics contemporanis?

A El sueño de los héroes un grup d'antics militants de les organitzacions dels anys 60 i 70 a l'Espanya franquista ens expliquen la seva raó de militància política, la seva forma de vida en la dedicació total a la militància, les seves maneres d'organitzar-se.

Es tracta de militants de base, no hi ha figures recognoscibles, però si personatges carregats de vitalitat i necessitat de relatar les seves experiències, els seus encerts, els seus errors, la necessitat de redefinir el context vital de la seva època des d'una mirada actual: il·legalitat, clandestinitat, dogma, discurs i acció.

Relat de vides i d'un moment històric, però també crítica de les pròpies formes de la militància, de les seves manques, dels seus mites, posant en qüestió els sacrificis i els avantatges que significava sentir-se membre d'un grup d'avantguarda.