L’any 2020, el director viatja a Benidorm per visitar el seu oncle Enrique, qui alhora havia migrat a Sud-àfrica als anys setanta i hi havia viscut durant l’apartheid. L’Enrique va treballar tota la vida com a obrer metal·lúrgic i, un cop jubilat, es va dedicar a viatjar i a pintar quadres. Finalment, es muda a Benidorm i ja no torna a marxar-ne mai més.

La pel·lícula retrata un home de classe obrera una mica vençut per la vida i, tanmateix, divertit i xerraire. També mostra algunes estratègies psicològiques de rebuig davant d’un camp —el de l’art— que no accepta tothom, així com les dificultats vitals dels fills dels vençuts a la Guerra Civil: famílies desestructurades de les quals cal sortir com sigui. Aquells silencis dels vençuts perduren fins avui, i el cinema és, en part, una eina per explorar-los.