En un mar mans, com estancat, un cos femení amb el rostre submergit en l'aigua, només se li veu l'esquena. Es manté a flotació relaxada fins que atreta pel fons s'enfonsa fins a desaparèixer.

Amb mínims moviments, en un recés de pau, auster i inert, la passivitat fa surar calmadament a la banyista. Reflectint-se en l'aigua en una acció aïllada, dibuixa inconscientment ones i resplendors sobre la superfície de l'aigua. Els braços, projectats cap al fons i ressorgint ocasionalment amb un ritme calmo. La cadenciosa i immutable acció del seu cos sembla resignat. Bressolant-se, derivant sense moure's del lloc, amb naturalitat es fa una amb l'aigua. Aguanta, es conté, es deixa portar enfront de la seva pròpia temprança. Lliurada, examinant les seves profunditats, és acceptada al marge de l'altre costat, de la costa on espera la quotidianitat, on la vida segueix el seu curs. Un ociós esdeveniment vacacional descontextualitzat de les circumstàncies externes. Una consciència introspectiva que ha d'esborrar de la memòria la riba. Surant de cap per avall, com a morta, trasllueix tant una paciència absoluta com un deixar-se portar, fins que s'enfonsa.

La banyista roman inalterable surant en l'aigua calma, resisteix i, no obstant això, està atrapada, confinada, amb una fermesa esmorteïda pel mar, al quadre de la imatge. Aquest abandó, causat pel propi recolliment, es desenvolupa en l'atemporalitat del blanc i negre i és remarcada pel punt de vista zenital observada com si reposés sobre una placa de Petri. Les llums de l'estiu es reflecteixen suaument aportant-li una irrealitat mentre explora la incertesa. El ritme ralentitzat i la composició, natural i elegant, reforcen la potència de la imatge formant un tot condensat en si mateix.