El títol d'aquest treball sorgeix d'una crida de Nietzsche a dissoldre la figura de l'enemic, la qual cosa implica, segons la lectura derridiana, "una revolució del polític". Dissoldre avui la figura de l'arxienemic contemporani: el terrorisme, implica recuperar l'espai de la política en un altre lloc més enllà de les estretes dicotomies a les quals ens condueix l'obsessió securitària.

Aquest treball suposa una revisió dels esdeveniments que van desencadenar l'atemptat de l'11 de març del 2005 i la seva traducció mediàtica i juga a recontextualitzar  les imatges que es van generar i a trastocar els seus significats habituals. A partir d'aquesta anàlisi audiovisual, es proposa una reflexió sobre el terrorisme com a representació i la seva instrumentalització per a la prolongació indefinida de l'estat d'excepció en les democràcies occidentals. Però també obre una una pregunta: com escapar a la lògica de la guerra global permanent?

Les imatges sobre les quals es construeix aquest treball han estat recollides de diverses fonts, sobretot la televisió, però també del cinema i internet. Discursos polítics, campanyes electorals, propaganda de guerra, mitificacions del cinema... del que es tracta és d'experimentar amb les formes de representació i els fenòmens mediàtics entorn de la construcció de la categoria de terrorista. És possible desprendre a aquestes imatges de la pesada càrrega d'encarnar l'horror absolut? Quines noves contradiccions apareixen en posar al mateix nivell les representacions que genera el terror d'Estat i la guerra, juntament amb les del “terrorisme”? Tabú contemporani, els terroristes conjuminen en si l'ambivalència essencial de ser al temps herois i vilans de les històries de guerra contemporànies.

Però aquestes qüestions plantejades no queden totalment sense resposta. A través de l'els esdeveniments de l'atemptat de l'11 de març i les manifestacions que li van seguir, s'assenyala una via possible, un full de ruta per a la fugida: la desobediència col·lectiva a l'estat de guerra permanent.