L'autora efectua una conseqüent exploració sobre la immaterialitat de la imatge cinètica a partir del so. La representació és negada, llum i ombra i llum i ombra, sense memòria, en un constant present palpitant d'alternances. La mirada àvida es transforma en desig insatisfet. Els espetecs s'apoderen de les pupil·les guiant el seu esdevenir en les successions entre il·luminació i foscor.

«Està prohibit recordar.»

(Eduardo Galeano, «Pla d'extermini»)

El títol «Engram (Optical Sound #001)» fa referència, d'una banda a engrama, referit per la neurofisiologia als retalls de memòria dolorosa que registra el que percep la ment reactiva durant estats d'inconsciència i que s'activaran com a senyal d'alerta en situacions similars. Per un altre «optical sound», és el so òptic que es grava sobre pel·lícula fotosensible, com a blancs i negres, utilitzant-ho amb una aplicació que recrea pel·lícules de 8 mm per a gravar una bombeta com a interruptor, llum i no llum, per a generar, a posteriori, «so òptic» a cada impuls lumínic. D'aquesta manera guarda els fotogrames com a arxius de so. Un recurs de baixa tecnologia digital per a generar una sincronia entre moments il·luminats i apagats.

En la projecció resultant s'intueix una acció i moviment, la d'encendre i apagar, però que és percebuda com a moments de llum seguits de foscor transformats en una banda de so peculiar. Les diferents interrupcions de senyal produeixen una tremolor rítmica que dóna lloc a diverses permutacions i desplaçaments del fulgor en sincronia amb xiuletades pautades que resulten comparables a transmissions en morse. Aquesta falta d'agafadors qüestiona les fràgils fronteres de la visualitat davant les aparicions i desaparicions progressives. Una sort de iconoclasia, una prohibició absoluta de representació que assenyala el trànsit d'aquests espais d'exclusió convertint la pantalla i el que il·lumina entre august i estret. Una reflexió sobre els processos de creació i producció audiovisual pautando directament els estímuls neuronals per a negar la realitat i la seva representació. Objectant-se davant qualsevol tipus de llenguatge cinematogràfic mentre realitza no-cinema.