Epizoo documenta de la performance mecatrònica interactiva del mateix títol, aquest vídeo sintetitza el desenvolupament de la mateixa i reflecteix, mitjançant un muntatge entretallat de preses obtingudes al llarg de diverses execucions que van tenir lloc entre 1994 i 1997, els diferents elements que intervenen en la performance . En primer lloc el propi artista, Marcel·lí Antúnez Roca, proveït d'un “exosquelet” que altera l'aparença de diverses parts del seu cos, posat sota el control dels espectadors/participants. Aquests, mitjançant una interfície informàtica i com si d'un videojoc es tractés, modelen i abusen d'aquest cos biomecanitzat com si fos un robot insensible o una criatura cibernètica. Altres elements inclouen les imatges projectades en una pantalla posterior de proporció vertical (animacions digitals i preses en circuit tancat), els ambients sonors –que també flueixen de manera interactiva– i el foc que apunta en el clímax de la funció.

La fitxa de l'obra precisa: “L'ortopèdia robòtica se sosté al cos a través de dos motlles metàl·lics, cinturó i casc, on estan assemblats els mecanismes pneumàtics. Aquests poden moure el nas, les natges, els pectorals, la boca i les orelles de Marcel·lí que roman dempeus sobre una plataforma circular rotatòria. Els mecanismes pneumàtics estan connectats a un sistema d'electrovàlvules i relés que, al seu torn, depenen de l'ordinador. Els onze entorns interactius inclouen diverses infografies animades que recreen la figura de l'artista i indiquen la posició i el moviment dels mecanismes. D'aquesta manera l'usuari pot controlar gràcies al ratolí la llum, les imatges, el so i el cos de l'artista. […] És un exemple primerenc de l'aplicació de la tecnologia informàtica concernent al cos humà. Aquesta performance és probablement, el primer dispositiu que ha permès el control telemàtic de l'espectador sobre el dispositiu escènic, incloent el cos del performance”.

Com succeeix amb altres obres d'Antúnez, es tracta d'un treball d'equip que en aquest cas va incloure les aportacions de Sergi Jordà quant a la música i el disseny informàtic, de Roland Olbeter per al dispositiu escultòric-mecànic, de Paco Corachán com a coautor de les seqüències animades, i de Ramón Rey en el disseny luminotècnic.