La protagonista declara al principi de la cinta barallar-se constantment amb la seva germana i odiar a les seves joguines. Aprofita que la seva germana es va amb la seva mare al cinema, i ella es queda castigada, per a entrar a l'habitació de la seva germana. Les joguines terroritzades s'amaga fins que ella va trobant d'un en un i els va destrossant. En un to de conte fantàstic Mercedes Gaspar relata un cas d'enveja i gelosia infantil projectada amb violència contra les pertinences més volgudes.

"Les joguines són els nostres millors amics en la infància, especialment quan aquests ens duraven i duraven, i es podria dir que constituïa un amor fidel." (Mercedes Gaspar)

Dues nenes, germanes, enèrgiques, inquietants, revoltoses i màgiques. Una és castigada i necessita venjar-se destrossant les joguines de la seva germana. Però en aquest univers fantàstic les joguines tenen vida i, malgrat la massacre, saben com defensar-se. Després de triturar-ho tot arriba un moment en el qual es troba tan esgotada que sorgeix el somni. Quan desperta, i abans que arribi la seva mare, repara màgicament les destrosses. Davant la tensió de ser descoberta se li passen les ganes de tornar a l'habitació. La germana, rèplica rossa d'ella, no s'adona del succeït, desplega la seva faldilla bola i comença a jugar. Es descobreix que ambdues són éssers fantàstics, joguines que juguen amb joguines? I que, al seu torn, són joguines d'una altra nena que fa de mare?

Una història que té ressons de la infància de l'autora, «com la casa del poble tenia cellers, graners, quadres, era molt divertida per a jugar, i també per a trobar baguls amb robes, i multitud d'objectes, amb els quals crear personatges, amb funció o no, nosaltres sempre jugàvem a crear ambients, i a disfressar-nos». Fascinació infantil que es reflecteix a «veure moure's coses que no tenen vida, per donar-la-hi».

«En el nostre inconscient s'amaguen multitud de records que s'alliberen en veure una altra veure aquests objectes, que gairebé havíem oblidat. En triar-los, vull reflectir una època, el meu passat, en la qual molts puguin reconèixer-se, on Nancy, es va veure desbancada per la Barby, els Geyperman, i Madelman convivien amigablement amb altres joguines sense marca, amb peluixos, i joguines de plàstic, i al costat d'ells els herois del còmic, Lucky Luke, Spiderman, Superman, Tarzán.»

“Esclaus del meu poder” acreix les indagacions de Mercedes Gaspar sobre la relativitat de la vida a través del cinema, en animar a persones igual que objectes, com en els seus anteriors treballs “El somni d'Adán” o “Les parts de la meva que t'estimen són éssers buits” que, al costat de “El sabor del menjar de llauna” van coincidir en els seus moments de producció. «”Esclaus del meu poder” va tenir diverses fases de treball, ja que vaig fer el càsting per a l'equip tècnic al mateix temps que el d'altres obres. La idea era rodar un curt darrere l'altre, utilitzant la mateixa fase de preproducció, sobre la base d'amortitzar l'organització comuna per a diversos curts.» De tiro, molts dels efectes i decorats es van preparar en comú durant 1993.

Els protagonistes en el rodatge van seguir les mateixes pautes que qualsevol de les joguines, cada mínim moviment un fotograma. Desmaterialitzant l'acció en fotos, mitjançant la tècnica de pixilació, es poetitza l'activitat sumint-la en un ambient oníric, alentint-la; una nova manera de percebre la representació del real. Com si es tractés d'una dansa màgica el moviment es transforma en una comunicació subjectiva. La dificultat d'aquesta tècnica estreba que els actors sofreixen molt per l'estatisme prolongat, la posada en escena ha de ser flexible (i en alguns casos duplicada) igual que els objectes. Moltes joguines famoses i molts altres articulats anònims (alguns plans van ser substituïts per dobles en plastilina per a ser aixafats) en una posada en escena que recrea un espai imaginari atemporal «com a mescla colorista del món dels nens d'avui i els del passat». Quatre mesos de filmació amb set previs de proves i construcció de decorats, «a més de l'any dedicat a la preparació comuna amb altres curts».