A aquest treball Perumanes duu a terme un exercici en el qual es teixeixen de forma acurada punts de contacte entre la imatge i un text aparentment dissociats. Com en altres treballs d'aquest autor la imatge i text no estableixen relacions entre elles, sinó que s'estableixen com a realitats en principi paral·leles, a un certa distància.

En la imatge se succeeixen una sèrie de paisatges, d'espais oberts –un bosc, un mirador, etc.- en els quals a vegades apareix un home. La imatge tractada apareix entretallada. D'altra banda, està el text que se sent en una veu en off i, de la mateixa forma que la imatge, situa moments, pensaments, records, de forma aïllada sense aparent relació entre ells.

A Espacios Internos, els espais exteriors que es representen evoquen i serveixen de teló de fons a una sèrie d'espais interns que se succeeixen de forma aleatòria i no narrativa en el text.