Miratges proposa un breu viatge a través del mirall, com Alicia de Lewis *Carroll, des de la dimensió del somni a la virtual on els colors són primaris i les formes poligonals, models dòcils al dictat d'un programa informàtic. Encadenant veloçment diferents ambient digitals, al·legories de l'art del passat, en els quals el real és reemplaçat per algorismes, transforma la representació en una organització tridimensional on se situa el que a la imaginació de l'autora li permeten concebre les eines gràfiques. Un espai potencialment en permanent construcció que supera les experiències, expectatives i intuïcions perquè tot el que esdevé en ell està previst per l'administrador de la representació.

Expulsada l'ambigüitat, el que queda és resultat d'un càlcul precís, tan simple com inexplicable. Miratges és un artifici visual, amb música lacònica, confeccionat digitalment en el qual s'intenta emular una dimensió surrealista. La cerca de la utopia dins d'una il·lusió subjectiva evidència la frustració de les llibertats del cibermòn a causa del poder del programa sobre el programador, les seves estructures i mecanismes desconeguts que imposen  límits. Condicionant els anhels personals al programari 3D del moment.

Un vídeo com aquest, realitzat amb l'estació Silicon Graphics per al desenvolupament de sistemes d'entreteniment, és un testimoniatge ja històric pel fet que el creixement de les targetes gràfiques per a PC, amb l'aparició massiva del 3D al món dels videojocs, va fer que els equips TDI passessin a un altre món. Llei de vida, major potència per menor preu.

Un treball en el qual es fa patent la màxima de Richard Wollheim en L'art i els seus objectes, perquè «sembla un tret característic de l'art contemporani que les transformacions que experimenta són més extenses en el seu caràcter que els canvis estilístics als quals feien referència els historiadors filosòfics de l'art».