Diàleg entre diferents tipus de dona a través de testimoniatges narrats en veu en off i primera persona sobre les seves satisfaccions i els diferents rols que exerceixen en la seva vida privada. Mentrestant, la imatge desenfocada mostra a una mestressa de casa que es mou, ordena i neta la llar.

Imatges quotidianes borroses d'una dona deambulant per la llar i duent a terme les tasques domèstiques. Veu en off d'una dona relatant diferents casos de vida entre unes amigues, cadascuna té un rol pel qual està orgullosa. Assoliments i benestar no consensuats pel col·lectiu femení, ja que del que presumeix una és el que rebutja l'altra i viceversa. La major part d'elles sofreix una automarginació en l'entorn domèstic, de la qual presumeixen com a ideal del benestar. A través de diferents punts de vista Estíbaliz Sádaba planteja en aquest vídeo la pregunta: com és l'ideal de realització personal en la dona d'avui dia? Els cinc casos la responen des de les seves situacions particulars. Les quatre primeres aparentment estan satisfetes amb ser mestresses de casa, en cadascuna varia la implicació de la seva parella, el nombre de fills i el grau de dedicació a la llar respecte al treball extern. Excepte l'última, totalment independent, sense cap mena de família estable i amb notable èxit professional que menysprea a les altres. Al que responen, «mori, mori, mori».

La resolució extrema del vídeo subratlla una ironia desdramatitzada que assigna una distància que remarca el subtext vetllat, anàlisi donada suport per l'ocultació mitjançant el desenfocament d'una imatge femenina en particular. D'aquesta manera, l'autora demostra com l'actitud submisa no necessàriament prové d'una acció masculina sinó d'una consciència personal educada en el patriarcat masclista.