“L'home és la bestiola de menys memòria. Els responsables del nostre temps s'estan anant. Per què han de carregar les noves generacions amb els fantasmes del nostre dolor i de les nostres contradiccions?” José Mujica.
“Tota cultura neix de la mescla de la trobada, del xoc amb el contrari, és en l'aïllament on moren les civilitzacions.” Octavio Paz.

EXPO LIO'92 és una vídeoguerrilla desmitificadora que deriva pel marc multiracial, multicultural i les hibridacions i mestissatges entre el Continent mericà i Espanya. Mostra visions i palpitacions de la "trobada de dos mons”. Aborda entre altres qüestions l'encreuament de cultures i el xoc de civilitzacions, la invasió i saqueig d'Amèrica el 1492, la construcció social de la violència, la contrahistoria i la intrahistoria, les transformacions que va patir Sevilla amb la EXPO’92, l'Illa de la Cartoixa com un fet exogen a Sevilla, el balafiament i lladrocini durant la EXPO’92 i el bluf Cartuja 93, la política dels macroesdeveniments, els moviments contra la EXPO’92, la ferida colonial, la invasió del reggaeton i el perreo, la servitud i l'esclavitud, el som tan diferents però tan iguals, i el construir una identitat col·lectiva en la qual capiguem tots o almenys càpiguen tots els que estan proposant altres mons.

Peça estrenada en l'exposició col·lectiva "Arte y cultura en torno a 1992", comissariada per J. A. Alvarez Reyes al Centre Andalús d'Art Contemporani (CAAC, Sevilla). Compta amb una versió estesa de '61 minuts, també arxivada en Hamaca. S'ha projectat en Filmadrid (Cineclub Cercle de Belles arts, Madrid), Festival Abastos (Cadis), Festival Internacional de Cinema de Cali (Colòmbia), La Sala de los cineastas (Festival de Màlaga), Festival L'Alternativa (Barcelona), MAMBA (Buenos Aires), 29 FICA (Festival Internacional de curtmetratges d'Aguilar de Camp), Festival Márgenes (Cinemateca Uruguaiana, Montevideo), Sala Cine Radical (Santiago de Xile), La Casa Encendida (Madrid) i Filmoteca d'Andalusia (Còrdova) entre altres.