Els exploradors són, òbviament, una metàfora de la condició humana. Són optimistes i les seves històries, en general, són les de persones corrents que, en veure's vorejant el precipici, adopten la posició de l'expedicionari i sondegen en el plausible horitzó, indagant què pot haver-hi fora d'aquí, o en el més enllà de nostres limitis. Són persones no especialment modernes, perquè en general menyspreen el fastig existencial tan en voga, i més aviat és gent antiquada i molt activa que manté una relació desinhibida i directa amb el buit.

Enrique Vila-Matas