Una xerrada d'història comparada de Patricia Esquivias. El tema, similituds entre les idees i dades de Felip II (rei d'Espanya en el segle XVI) i Julio Iglesias (cantant espanyol del segle XX). Malgrat la distància temporal entre totes dues biografies Patricia aconsegueix establir múltiples paral·lelismes pels quals entre els dos existirien menys de “sis graus de distància”. I tot en anglès.
Donant suport a les seves paraules mitjançant un pla conceptual, imatges en paper i símbols gràfics, Patricia Esquivias narra per al públic d'una aula, en un anglès en fase d'aprenentatge, les similituds i diferències existents entre Felip II i Julio Iglesias. Alguna de les dades: el seu àmbit de domini és global, vuit fills van tenir tots dos, es van retirar en la seva vellesa a grans mansions (l'Escorial i una illa), si el primer va donar nom a les illes Filipines el segon es va casar amb una, etc.
Amb la càmera fixa enfocant al paper groc on s'ha presentat el mapa conceptual de tots dos i les seves relacions, Patricia narra veu en off en un imperfecte anglès mentre va dipositant fotografies i gràfics per a donar major força i veracitat a les seves afirmacions. A causa d'una major claredat (com afirma l'autora en la cinta) l'explicació continua fora de l'aula, enfront d'un ordinador, sobre la pantalla del qual dóna suport a les imatges en paper referides al discurs. Ateses les idees més significatives, en aquesta labor de contrastos entre tots dos personatges de manera sintètica i amb una lògica subjectiva, confecciona una xerrada basada en fets objectius que permeten captar en poc temps el poder global de tots dos espanyols.
Davant la dificultat de nedar entre la multitud de dades referides la solució consisteix a desplegar un mapa mental per a donar la suficient coherència a la narració. Les idees que no participen dels propis paràmetres no existeixen, generant, d'aquesta manera, una història subjectiva de referències populars on sorgeix el “Folklore II”.
Una mescla de fets i rumors que constitueixen el corpus teòric popular on la representació de la cultura espanyola com un dipòsit d'antics anhels populars pel seu extint Imperi són transmesos oralment de generació en generació. Patricia Esquivias exposa oralment, transmetent, sorprenent, suggestionant i saturant mitjançant les seves dades fins a obtenir d'una aparentment pregunta pueril múltiples qüestions irresoludes sobre la cultura popular, el poder, la fama i Espanya.