Al setembre de l'any 2000, diversos milers de persones es van reunir a Praga per a contrarestar una de les cimeres anuals del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional: el llarg deixant de Seattle va arribar al cor d'Europa, aconseguint interrompre la trobada dels líders mundials i marcant així una fita en el cicle dels contracimera de l'anomenat moviment antiglobalització.

El nostre anterior vídeo, La imaginación radical (carnavales de resistencia (2004), retratava el Carnestoltes contra el capital, l'històric dia d'acció global que va paralitzar la ‘City’, el districte financer de Londres, recuperant-lo per a la festa anticapitalista. Les maneres de protesta pròpies del carnestoltes allí desplegades van anticipar també alguna de les maneres d'acció al carrer que van ser claus en les tàctiques d'ocupació de l'espai públic del moviment global. Frivolidad táctica + Ritmos de resistencia narra literalment com les maneres de protesta que es van denominar "frivolitat tàctica" van viatjar —literalment— a través d'Europa, per a convertir-se en la "línia rosa" o el "bloc rosa", un dels tres fronts principals d'oposició a la cimera a Praga, trencant el cordó policial de protecció del centre internacional de congressos on el cim tenia lloc.

La frivolitat tàctica es va originar amb la intenció de desbaratar les tàctiques de confrontació clàssiques de l'enfrontament cara a cara amb la policia. Buscava fer-ho per mitjà d'una multiplicació dels fronts de conflicte i de l'ús extremadament irònic de representacions "femenines" del cos en acció. La música i el ball eren centrals en aquesta redefinició radical de la protesta de carrer, no només per ser eines poderoses capaces de desarticular o redirigir la violència policial, sinó també per ser la imatge (i la banda sonora) més potent a l'hora de desencadenar formes de manifestació en l'espai públic del carrer que aconsegueixen donar cos i expressivitat al desig de canvi en el moment mateix de la protesta. Rhythms of Resistance, la 'samba-band' formada a Praga que continua difonent encara avui la seva particular mescla de música i política, també és retratada en aquesta cinta.

Frivolidad táctica + Ritmos de resistencia és un vídeo que tracta sobre un moment particular de goig i d'expectatives en l'explosió del moviment global. També planteja preguntes sobre la continuïtat del moviment, i sobre com les coses han canviat (o no) des d'aquell moment.