L'any 1988, Julián Álvarez, per a realitzar El Ring subjecta un parell de diminutes càmeres de vídeo en els punys de dos boxadors dansaires, mesos després expandeix aquest recurs al desenvolupament de la primera Fishcam (literalment, càmera de pescar) que assajarà en el concert de Lydia Lunch a la sala Zeleste de Barcelona, donant lloc al vídeo Fucking Christmas. La summa sacerdotessa de l'agressiva escena novaiorquesa dels vuitanta, assistida en directe pel pianista Pepe Sarto i sons pregravats, captats per l'ull distorsionat de Julián Álvarez.

Lydia Lunch, apassionada i insolent com un predicador, exhorta al públic acompanyada per la música de Pepe Sarto. Infantilitzadament sinistra les seves reaccions passen de la seguretat a la contenció fins a l'obstinació del nervi, el llanço i la independència eròtica. Aquest esdeveniment, gravat amb la Fishcam inventada per Julián Álvarez, es desenvolupa a través de ritmes, ressons, fums i abandons d'un directe en blanc i negre de la femme fatal del No Wave. Un malson que sembla respondre als seus desplaçaments en l'escenari, angoixant encara més el discurs vociferat sobre textos nihilistes i acaraments amb la por, el dolor i la insatisfacció fins a l'orgasme i dolça mort.

La Fishcam tradueix la idea McLuhaniana de la tecnologia com a extensió de l'ésser humà aplicant a la visió un dispositiu format per una microcàmera col·locada en la punta d'una perxa. La il·luminació de l'escenari incideix sobre la càmera trencant la imatge entre el blanc i el negre, sense tot just matisos. La visió deformada pel gran angular modifica a l'artista i el seu espai circumdant. Les característiques anòmales del dispositiu fa que es posi èmfasi en els contrastos de llum anamorfitzant l'espai a través de punts de vista i moviments inusuals. Gràcies al seu pes i qualitat comprimits, i l'ús de tot el cos de l'operador com a suport, aconsegueix que l'eix de càmera s'adapti ràpidament a qualsevol angle desitjable. El resultat és una narració vouyer i sensual en una contínua observació que, pràcticament, palpa a la intèrpret.

Una relació gairebé coital que culmina en orgasme àudio-visual, establerta pel mecanisme entre subjecte i objecte d'observació, deformada en els enquadraments, angles i moviments i trencada per inserits d'imatges nocturnes dels carrers de Barcelona per Nadal. Gravades en un constant contrapicat des d'un cotxe amb la Fishcam, aquesta converteix les llums nadalenques en deixants i barrots de cel·les il·lusòries, d'un fotut nadal.