Amb aquest treball, l'artista Eugènia Balcells ens introdueix en una interessant reflexió entorn de la relació entre la imatge, l'espai i el temps. Per a això se serveix d'un artifici tècnic, una càmera Bolex manual que permet avançar i retardar la pel·lícula segons un guió d'espais i temps precisos. D'aquesta forma, situant la càmera en un punt fix en el centre d'un espai (un interior), fa que aquesta vagi girant sempre a la mateixa altura del sòl per a filmar els 360º de l'espai, dividit en 12 seccions, com en l'esfera d'un rellotge.

Enfront dels ulls de l'espectador van esdevenint diferents escenes de la vida rutinària en una llar, veiem des d'una persona llegint a un nen jugant amb una pilota, però qualsevol intent de narrar el que està ocorrent, de dotar-li d'un sentit lineal es veu frustrada per la discontinuïtat de les imatges que es van enllaçant unes amb altres pel que semblen ser cadències atzaroses. D'aquesta forma cap escena sembla poder concloure's, ni l'espai aconsegueix determinar cap esdevenir, ja que tant l'un com l'altre adquireixen un aspecte eteri.

Els personatges que apareixen en la pel·lícula sempre es troben en espais diferents, però en juxtaposar-se la pel·lícula (fins a 5 vegades), aquests comencen a conviure en un espai-imatge similar, malgrat que les seves activitats, les seves accions i les seves vides no aconsegueixen mai interactuar. D'aquesta manera l'aïllament espacial al qual es veuen sotmeses aquestes persones, en l'espai imatge es veu revertit, i aquests conviuen amb les presències espectrals dels cohabitants del lloc.

Sens dubte aquesta peça deslliga nombroses reflexions entorn de les diferents formes d'entendre les dimensions espaciotemporals, i com la imatge, com a agent mediador, pot fondre les mateixes en noves categories perceptives.