Davant de la fulla en blanc tot és possible, múltiples històries es poden narrar. Full Blanc ens permet seguir a alguns personatges mitjançant un sistema més enllà de la narrativa convencional. Full Blanc és un excel·lent exemple del cinema independent creat en la península ibèrica durant els últims espertenecs del franquisme.

Diferents sistemes creatius s'incorporen en aquest treball cinematogràfic de Manel Muntaner: El llibre, amb la lectura i l'escriptura, el dibuix, el cinema... diferents idiomes també van apareixent (català, castellà, francès, anglès) durant els gairebé 40 minuts de durada que té aquesta deriva pels sentiments, la impossibilitat d'explicar el que pensem, la relació amb la política i el dia a dia.

Observarem a una noia. Veurem els seus matins, la seva relació amb els altres, escoltarem les seves opinions sobre l'acte de pensar, li acompanyarem camí cap al mar i viurem els seus dubtes en el metre de Barcelona. També escoltarem la seva música i el rerafons constant de les transmissions oficials sobre El Cabdill. Es tracta de fragments, moments que no tenen per que seguir una seqüència lògica. I també veurem a altres personatges: l'home que escriu les seves notes en un cafè, les dues nenes que van a escola i han vist 2001, una odissea de l'espai al cinema, la senyora que treballa en un bar... elements que gairebé es creuen en el teixit peculiar d'una societat que va definint-se a poc a poc.