Realitzat per a en el programa internacional TIME CODE, Golpe de látigo planteja la brusca transició entre el tradicional i el nou des del context del carnestoltes. En aquest treball Xavier Villaverde genera una narració videogràfica sobre la rapidesa dels canvis de la mentalitat hispana dels anys vuitanta, avançant intuïtivament el nou teatre virtual de les aparences.

«Carnaval Laza 8’30 horas», tot comença aquí. A manera d'introducció els Peliqueiros d'Ourense amb els seus fuets ataquen al poble exorcitzant les seves passions. El·lipsi i ens trobem en un carnestoltes postmodern, de palau. El cavaller blanc a la seva porta. A les sales de palau els disfressats i esperpents, molt diferents dels de Laza, estableixen relacions cortesanes fins a l'alienació. El desig i necessitat de ser acceptats en la postmodernitat internacional és el que mouen els actes. Però drames molt hispans són guiats pel minotaure torero, la lluita de dames, els deformes tipus Goya actualitzats, el segrest de la reina blanca per l'alter ego del cavaller girant en un buit d'aparences, fins a l'èxtasi d'una incògnita paralitzada.

Les màscares s'han utilitzat des de l'antiguitat amb propòsits tant cerimonials com pràctics. En aquest carnestoltes postmodern Xavier Villaverde genera una narració videogràfica sobre la rapidesa dels canvis de la mentalitat hispana dels anys vuitanta, la imperiosa necessitat d'una cosa nova, l'assumpció de l'extravagant i les contradiccions que apareixen en aquest moment. Situació de pas entre el vell i el nou que causa inestabilitat i necessitat de noves coalicions. La nova aristocràcia del disseny i el culte de la personalitat es fundin en excèntriques castes urbanes davant la presència de les quals l'ambient es torna interessat. Parades de monstres contemporanis, fantasmes del passat i emmascarats generats a partir de la fascinació que emana la moda.

L'anonimat públic de la màscara genera un tipus de protecció que fa d'una identitat, altra i oposada, una mica més gran que ells mateixos. Similar al nick i a l'avatar virtual, aquest vídeo anticipa el concepte de comunitat de la cultura ciberpunk. Cossos autodissenyats, màscares per al ciberespai en una mutació d'identitat sense fi. Encara que, dins de la mascarada, els individus intenten diferenciar-se dels seus companys. Els pols similars s'atreuen, interceptats pels oposats, marcats per la careta i units per la disfressa.