En un rotund treball visual, Pedro Ballesteros utilitza la poètica de les imatges per a parlar de les persones en la societat. Hades és la metàfora del tancament, del control infernal del qual no podem escapar. Un personatge, enterrat però amb el cap en l'aire, pot veure tot el que li envolta sense possibilitat d'interactuar.

El personatge al qual anirem seguint durant el transcurs del vídeo, observa el món que li envolta. Els avions passen sense parar creuant el cel, els trens fan vibrar el sòl en el seu camí a tota velocitat, els vaixells naveguen veloçment i els molins de vent omplen l'horitzó generant certa inquietud. Un horitzó canviant que ens mostrarà les cares més dures de la civilització: Les grans fàbriques i les grans urbs que serveixen de marc per al paisatge que acompanya al personatge: El desert i la platja en els quals es troba presoner mostren en un primer pla cadàvers d'animals i el foc cremant la vegetació.

Al cap d'una estona descobrirem que el personatge no està només en aquest infern, ja que hi ha més persones subjectes a la sorra. Els cossos submergits en la sorra suren, també, dins de l'aigua, però són conscients de la presó que els envolta. La seva interacció estarà limitada per les condicions físiques que vénen imposades.

Hades és un vídeo més poètic i menys narratiu que altres treballs de Pedro Ballesteros com Lucía o X y Z,, i les seves cuidades imatges reflecteixen un gust personal per la metàfora.