Allò que coneixem com la nostra societat, les bases de la nostra civilització i els elements que conformen la nostra identitat cultural es veuen, irremeiablement, sacsats en aquest vídeo realitzat per Toni Serra l'any 2004. Un sacrifici d'una vaca al Marroc i la seva consegüent celebració per part dels membres d'una gran família, és l'excusa triada en aquesta ocasió per a fer-nos conscients de la diferència i el potencial polític que ella conté. La mort de l'animal apareix davant nosaltres documentada detalladament, sense maquillatge. Mostrant-ho tot, la càmera de Toni ens situa en una proximitat tal davant el fet filmat que aconsegueix traspassar el reixat de l'anecdòtic i passar a ser un esdeveniment capaç de fer-nos pensar en les desigualtats i dissemblances entre això que coneixem com el món occidental i l'altre món. Les diferents formes amb que ens enfrontem a conceptes i experiències tals com la mort, la vida, l'espiritual o el sagrat.

Tot succeeix davant els nostres ulls: les quatre potes de la vaca que serà sacrificada són lligades amb parsimònia, lentitud i assossec, mentrestant, al seu voltant, succeeix el ritual de la celebració amb tots els seus elements: unes dones ballen i canten, un grup de nens mengen i beuen mentre observen amb curiositat i expectació tot el que allí succeeix. Tenim la impressió d'estar davant un esdeveniment marcat per la tradició, el saber popular i les seves creences, un ritu present carregat de passat, tot està estudiat, tot sembla conèixer-se ja: com immobilitzar a l'animal, com realitzar el tall en el seu coll, ens fa l'efecte en mirar aquestes imatges que cada moviment és un instant milers de vegades repetit al llarg de la història, una història, d'altra banda, que arriba a nosaltres, i els nostres ulls occidentals, des de la distància i el desconeixement i, precisament per això, obre la possibilitat de qüestionar-nos aquells factors dels quals està composta la nostra cultura.

Un d'aquests factors és, sens dubte, aquell que defineix la nostra relació amb la mort. En el món occidental la mort dels animals que ens serveixen d'aliment és poc menys que invisible, fa ja molt temps que no forma part del nostre dia a dia, no es veu, molt rares vegades tenim accés a tal experiència, aquesta es realitza de forma massiva, en indústries apartades de la nostra experiència quotidiana, transcorre pels canals ocults dels sistemes de ramaderia industrial. És, es podria dir, una mort anònima, oculta. En altres cultures, com la que es mostra en aquest Dhia Dhikr, aquesta mort, no obstant això, ocorre enmig d'un ritual que aconsegueix mostrar el transito entre la vida i la mort com una experiència d'aprenentatge per a les diverses generacions d'una família, per als ancians la pròpia mort dels quals aquesta pròxima, per als nens que ni tan sols aconsegueixen imaginar que una cosa així pugui existir. La mirada invertida en aquest moment de dolor es converteix en una porta d'accés en saber, la celebració de l'abraçada -incomprensible i inevitable- entre la vida i la mort, el frec amb el sagrat.