Est, un dels treballs més enigmàtics del realitzador Txuspo Poyo, ens endinsa en l'atmosfera asfixiant i decadent d'una nau espacial en la qual sembla només sobreviure un últim astronauta. L'artista ens fa partícips dels últims dies d'aquest solitari personatge i els seus quefers dins dels limitats confinis del seu habitacle. Les imatges que han aconseguit sobreviure i han arribat a la terra estan distorsionades, en alguns casos desdibuixades, i són freqüents les interferències, però malgrat això, podem arribar a fer-nos una idea de com han estat els últims dies d'aquest pilot espacial, que sembla haver focalitzat la seva existència a poder celebrar l'aniversari d'algú a qui recorda amb especial intensitat, Lucy.

Aquest treball escapa de la linealidad narrativa i a través de retalls i fragments d'imatges aconsegueix construir una atmosfera densa i a vegades angoixant, en la qual els somnis, records i pensaments de l'únic protagonista es barregen amb escenes de la seva vida dins de la nau. Robotos, botons i escafandres construeixen la realitat d'aquest personatge aïllat en l'espai que vol fer arribar un missatge a algú en la terra. Les seves paraules, distorsionades per la distància, en moments es fan intel·ligibles, la transmissió és defectuosa i es presenta entretallada, així i tot el seu missatge ha arribat a la terra.

Amb aquest treball, de nou Txuspo Poyo ret homenatge al cinema de ciència-ficció i s'envolta d'una iconografia extreta del cinema espacial dels anys 60, situant entre la maquinària i tecnologia complexa pròpia de l'època una història personal, mostrant la intimitat d'un ésser que viu aïllat en l'espai però que continua pensant en la terra. Sens dubte un treball de factura impecable que presenta una història commovedora.