Haram (harén en espanyol) segons el diccionari de Federico Corrientes, designa a una persona sagrada per a un, a la dona pròpia, a l'esposa, a la senyora; també és el nom del serrallo, de l'espai domèstic privat. Haram és un recinte o una possessió o cosa sacrosanta, inviolable: el conjunt de les dones de la casa. D'aquest significat del prohibit, deriva cap al de la cosa il·lícita, l'anatema. El mateix terme serveix per a designar, doncs, el sagrat i el pecat, el més respectat i el maleït, el tabú.

La moda vuitcentista de representar els harens orientals, tenint en compte que cap occidental podia entrar en ells, revela com aquestes zones prohibides de l'arquitectura àrab s'havien convertit en una espècie de fantasma, en una construcció fictícia en la qual eren projectades les repressions sexuals d'Europa, les seves fantasies eròtiques i els seus desig de dominació.

Leila Hanoum, a Le Harem Imperial au XIXème siècle, parla del poder de seducció de la dona oriental per als viatgers europeus, que sucumbeixen als seus encants i el seu exotisme. Orient per al turista és llibertat, perquè el plaer té un preu assequible, perquè en l'aparent desordre que genera la desigualtat i la misèria, l'obtenció d'alguns privilegis també resulta més fàcil, la qual cosa, no obstant això, deriva de vells vicis adherits a la dominació colonial i a l'etnocentrisme europeu

També haram significa terra de ningú. El Paraíso es de los extraños (http://www.malagana.com/paraiso/paraiso.html)