En aquest treball, que al costat de Masti forma part de la sèrie Too Much Heaven, l'artista Julia Montilla segueix indagant sobre la relació que s'estableix entre la indústria cinematogràfica i la construcció social d'imaginaris culturals. En aquesta ocasió la realitzadora fixarà la seva mirada en les pel·lícules de Bollywood, pel·lícules produïdes amb escassos recursos a Mumbai que alternen les trames argumentals amb alegres balls i nombroses cançons, per indagar sobre les formes de representació de la dona en els mitjans. Aquest gènere cinematogràfic, que ha discorregut en paral·lel a les grans produccions hollywoodenses, ha generat els seus propis estereotips, ha establert rols i ha definit com i amb qui han de desenvolupar-se les relacions amoroses. Aquesta indústria que genera una mitjana de 800 pel·lícules a l'any té una important àrea d'influència i les seves produccions són vistes en països tan distants com Índia, EE.UU, Afganistan, Regne Unit, Paquistán, Rússia o Brasil, produint quantiosos beneficis en taquilla a la vegada que difonent uns codis de conducta estrictes i perfectament definits.

Al vídeo, que reprodueix l'estètica d'una pel·lícula de Bollywood dels anys cinquanta, veiem com un grup de ballarines interpreta un fragment de la cançó Bichua. Per a la seva coreografia s'utilitza una de les formes d'art més popular del país asiàtic, el kathak, que deriva de la paraula katha (història) i es caracteritza per tenir un marcat vessant narratiu i introduir passos extrets de balls rituals, actuacions mitològiques i danses cortesanes. Amb la subtilesa en l'expressió de les relacions amoroses de fons, Montilla ens fa reflexionar sobre el caràcter prescriptiu d'aquest tipus de representacions. La manera tan encotillada amb la qual les intèrprets han après a expressar les seves emocions i els modals tan específics amb els quals aquestes s'han de presentar que ens indiquen al seu torn els límits reals que aquestes emocions tenen. El moralisme que es desprèn d'aquestes actuacions, en aparença tan innocents, ens recordarà el costat més pèrfid de la bellesa. Amb aquest treball Montilla s'endinsarà més en una anàlisi sobre la construcció d'estereotips, i com en treballs anteriors com poden ser Golden Waves o Fenómena, realitzarà una crítica a les formes de representació de la dona en els mitjans de comunicació contemporanis.