En la transició d'allò rural a llò urbà hi ha moltes fases. Una curiositat en aquest sentit representa la sala d'exercicis en els llogarets d'Europa de l'Est una exageració dels 90 desencadenada pels següents herois del cinema estatunidenc: Rambo, Arnold Schwarzenegger, Jean-Claude Van Damme i Bruce Lee. Eren el model masculí ideal, amb un cos perfecte que reflectia la idea que un cos perfecte garantiria l'èxit, la victòria total, la codificació de la força i la integritat del mascle. En les pel·lícules sempre es mostrava el moment de l'entrenament, en el qual el personatge estava desenvolupant les seves habilitats físiques amb una ambició gairebé psicòtica; habilitats que els transformarien en herois instantàniament, invencibles en la batalla, encarnant així la idea de perfecció. L'entrenament seria una fase necessària per a acostar-se/associar-se amb el teu heroi favorit. Així van néixer les sales de gimnàstica substitutes, amb un equip improvisat, i on jo estava passant la major part dels estius al poble. L'estable es va convertir en el meu cas en un espai de culte i una fàbrica per a crear herois. Aquest espai no és únic. Existeix en cada llogaret, en cada poble. Es va convertir en un moviment. Treballar la terra no tenia el mateix atractiu en un període de transició del rural a l'urbà, en la qual es trobava una activitat normal per a qualsevol que busqués una vida millor. Arada, rodes, galledes... Les antigues eines agrícoles es van transformar (literalment) en màquines per a la construcció de músculs.

El pagès ara tenia l'oportunitat de convertir-se en un veritable heroi.