Himno Nacional s'incorpora i es desdoblega en diversos elements, històries i anècdotes. Emmarcat en Amikejo, un projecte expositiu entorn a micro-nacions, anomalies històriques, empreses en comú i optimisme, es va convidar a l'agrupació musical El Sopar, una banda de música popular de Lleó, al fet que compongués un nou himne nacional realitzat a la més arcaica de les maneres: amb un sabor marcadament romàntic, militar i patriòtic. L'himne es presenta amb un objectiu paròdic i fútil: la conquesta d'una petita illa situada en el mar Egeu mitjançant la imposició sonora de l'himne.

Amb nombrosíssims problemes pel vent incessant i els propis de treballar com basi en una illa petita, es va generar cert debat públic amb els pescadors i amics sobre la millor manera de dur-ho a terme, el millor illot a conquistar, etc… Finalment un pescador es va decidir a trencar la llei que prohibeix dedicar un vaixell de pesca a finalitats no pesqueres. Sortim del port amagats. Un equip de so es va col·locar a la part alta d'un illot deshabitat alimentat per un generador de gasolina i el nou himne nacional va sonar perdent-se en el mar. L'equip va quedar abandonat, durant la conquesta d'aquelles terres –exclusivament sonora- el que va durar l'energia de la qual es disposava, contraient la idea èpica d'eternitat a la durada dels recursos.

S'escometen algunes assumptes com les característiques específiques, geogràfiques, polítiques i simbòliques de les illes –partir de zero, utopia…- , certes anomalies històriques on el militar i el polític es banyen d'absurd i comèdia, com el conflicte de l'illa de Perejil entre el Govern d'Aznar i el Marroc, a costa d'una ocupació militar d'un illot minúscul o un cas semblant entre una altra illa Grega i Turquia en 1996. El més bell és el de la República de l'Illa de les Roses, en 1968, quan una micro-nació es va proclamar en el mar sobre una plataforma de formigó, en la qual es va confondre cert aire lúdic-turístic amb les majors aspiracions d'empresa política. M'interessa la pròpia naturalesa de l'himne nacional i de la música popular com a generador social així com les relacions entre nació i energia o entre el mínim i el grandiloqüent.

Amb un viatge d'anada i volta, de Lleó a l'illa i de l'illa a Lleó, durant la inauguració, 65 músics de la banda van desfilar pels carrers de Lleó en el que podria semblar ser una acció lúdica, commemorativa o militar, tocant un himne que resulta recognoscible en el seu llenguatge musical i, no obstant això, és totalment identificable.

Acció duta a terme dins del projecte Amikejo, en el qual vaig participar amb Lee Welch en el Laboratori 987 del Musac. Comissariat per Latitudes.