Aquest projecte que va ser realitzat per a l'exposició “O Futur dóna Actualidade” que va tenir lloc en el CGAC l'any 2006 proposa una deconstrucció del procés de morphing que normalment utilitza tecnologia 3D per a realitzar-se. El vídeo ens mostra el procés en el qual la figura del cap d'un gat es va fusionant, fotograma a fotograma, amb la d'un ésser humà, generant d'aquesta manera un efecte de transformació continu.

Aquest efecte, àmpliament utilitzat en els vídeo clips musicals i el cinema dels anys 90 (com el clàssic “Black or White” de Michael Jackson dirigit en 1991 per John Landis o en Terminator2) es realitza en aquest cas, fotografiant una sèrie de motlles de les diferents parts del procés de fusió que estaven exhibides en la mostra. Posteriorment aquestes fotografies es van anar muntant una després d'una altra per a aconseguir generar aquest efecte.  Amb aquest treball el col·lectiu DSK, torna a interessar-se per la analogització dels processos digitals.

Fent visible aquest procés i realitzant-lo pas a pas, DSK aconsegueix desmitificar el digital i dotar-lo d'uns agafadors de comprensió. Al seu torn ens sembla suggerir un origen incert de l'ésser humà, pot haver estat el felí l'origen dels homínids? Pot l'ordre dels primats ser tan sols una ramificació d'un procés evolutiu ja extingit? En el treball totes dues espècies s'entronquen desafiant d'aquesta manera a l'evolució d'una banda, però a tot el sistema de representació digital per un altre, i és que malgrat haver-se realitzat seguint un procediment analògic, els resultats són exactament els mateixos. De nou DSK aconsegueix qüestionar el misteri i l'aura que embolica tot el digital corporitzant i reproduint un procés de forma analògica. Aquesta fenomenologia pot ser entesa com una lògica tancada. Si el gat fos un avantpassat evolutiu de l'home, probablement aquest individu (el homo-felis) es complicaria la vida, construint efectes amb processos analògics que fàcilment es resoldrien amb eines digitals. Com el gat que s'enfronta al cabdell de llana sense més motivació que reptar-se a si mateix, però que en la seva ociosa ingenuïtat, representa una icona que tots tenim gravat en el nostre imaginari.