«Tot home que tingui més raó que els seus veïns ja constitueix una majoria d'un». (Henry David Thoreau)

Un muntatge, realitzat a partir de clips obtinguts de diferents fonts i gravats per diferents persones en un mateix lloc i al mateix temps que van mostrant a un individu ballant salvatgement. Diferents clips van oferint altres punts de vista a mesura que es va unint més i més gent al ball. Fins i tot enregistraments de persones que van corrent per a unir-se al grup. Si bé al començament el punt de vista és extern, com dient «mira que fa aquest» a poc a poc l'espectador acaba per integrar-se en la moguda a través dels mòbils dels quals prenen l'escena mentre ballen a la melé. Un ardu treball de cerca i recopilació d'escenes datades en el mateix moment i lloc dóna lloc a aquesta reconstrucció en manera «visió múltiple». El so no és el del concert sinó una música que progressa amb l'esperit de l'acció mentre que Sinead O’Connor declama enfellonida la cançó protesta titulada War, de Bob Marley i Haile Selassie I. Una amalgama de fonts que consoliden el títol del vídeo Com començar un moviment, visualment a manera de demostració d'un tutorial sobre actes d'oposició pública a processos normalitzats donat suport per un àudio que critica les desigualtats reclamant la lluita col·lectiva a favor de la pau i la justícia. Des de l'acte individual que desemboca formant un grup de marginats de la línia general del macroesdeveniment que gaudeixen pel seu compte, al costat de les paraules irades d'O’Connor—assetjada durant un concert homenatge al Madison Square Garden de Nova York com a conseqüència de la seva acció televisiva que va finalitzar trencant una imatge del Papa i la van portar a l'ostracisme mediàtic—, en aquest vídeo es genera un procés de torba a partir del privilegi graciós de ballar.