Humano caracol (1). El viaje de Sevgi  està dedicat a l'escriptora i dramaturga Emine Sevgi Özdamar. Després d'un recorregut psicogreográfico en el qual passem de Berlín Aquest a Berlín Oest pels llocs que van marcar a l'autora turca, Sevgi i Ixiar Fregues pugen a un tren que els portarà a París. El ritme del tren, ja tan d'un altre temps, resulta propici per a pensar en moviment i endinsar-nos en l'imprevisible. A París ens trobem amb l'escriptor John Berger, una trobada fugaç a l'espera del tren que que parteix cap a Irun.

Emine Sevgi Özdamar va ser ajudant de direcció en la Volksbühne de Berlín Oriental a la fi dels 70, on va treballar, entre altres, amb Beno Besson i Heiner Müller. La seva obra, de tints autobiogràfics, convida al lector a acompanyar-la en el seu nomadisme. És autora de les novel·les La vida és una caravasar (1994), La llengua de la meva mare (1996), El pont de la Banya d'Or (2000) i Estranyes estrelles (2005).

L'objectiu d'aquest projecte és investigar en una documentació audiovisual en moviment que se situï en un llindar d'obertura.

Imaginem per un instant la veu de Gilles Deleuze mentre explica: “Escriure, crec, és sempre esdevenir alguna cosa. Però per aquesta mateixa raó un tampoc escriu per escriure. Crec que un escriu perquè una mica de la vida passi en un [...] I un esdevé alguna cosa; escriure és esdevenir. Però és esdevenir el que un vulgui, menys esdevenir escriptor. I és fer tot el que un vulgui, menys arxiu. Bé, l'arxiu no em mereix menys respecte, no té res de dolent, perquè un fa arxiu, però només té interès en relació amb una altra cosa. D'haver-hi motius per a fer arxiu, responen, justament, al fet que hi ha una altra cosa que... i que, mitjançant l'arxiu, un aferrarà tal vegada... una mica d'aquesta altra cosa”. És un extracte del L´abecedaire, un extens i intens diàleg entre el pensador francès i Claire Parnet publicat pòstumament en format vídeo.

Humà caragol és una sèrie d'arxius micropoéticos. Presenta retrats audiovisuals sobre creadors contemporanis: Emine Sevgi Özdamar (Turquia, 1946), Dionsio Canyes (Tomelloso, 1949) i Steve Paxton (Arizona, 1939).

Els tres retrats que de moment componen aquesta sèrie són posades en situació: un viatge amb tren des de Berlín a Sant Sebastià, una carta lliurada a Nova York i l'elaboració de compost orgànic.

Pensar en moviment. Humà caragol entén el viatge com a itinerari obert a l'experiència, com a narració d'imprevisibles, d'intensitats mòbils i immòbils. Cerca traçar línies en la trajectòria i en l'experiència d'aquests creadors.

En Humà caragol proposo desenvolupar un arxiu micropoético, un document que busca abastar els contextos i les trajectòries, una documentació en moviment que busca “aquesta altra cosa” que plantejava Deleuze.

Els dos primers volums d'aquesta sèrie de documents audiovisuals s'han realitzat en el context de Periferiak, trobades entre pensament crític i pràctiques artístiques co-creats i coordinats per Dario Malventi i Ixiar Fregues (celebrats a Itàlia i País Basc entre els anys 2002-2007).