Humano caracol (2). El viaje de Dionisio es desenvolupa en dos viatges. El primer té lloc a Nova York (primavera de 2006) i el segon part de Tomelloso (La Manxa) cap a San Sebastían (octubre de 2006).
Estem a Nova York i ens trobem amb Dionisio Cañas, escriptor, artista i impulsor del col·lectiu Estrujenbank. Mireia Sentís, escriptora i fotografa, li entrada una carta. El viatge ja ha començat.
Canyes ha residit més de 30 anys a Nova York. Des de 1987 ha realitzat accions, performances i instal·lacions de poesia. Publica, entre altres, El poeta i la ciutat (1994), El gran criminal (1997), Cor de gos (2002) i Memòries d'un tafaner (2002).
L'objectiu d'aquest projecte és investigar en una documentació audiovisual en moviment que se situï en un llindar d'obertura.
Imaginem per un instant la veu de Gilles Deleuze mentre explica: “Escriure, crec, és sempre esdevenir alguna cosa. Però per aquesta mateixa raó un tampoc escriu per escriure. Crec que un escriu perquè una mica de la vida passi en un [...] I un esdevé alguna cosa; escriure és esdevenir. Però és esdevenir el que un vulgui, menys esdevenir escriptor. I és fer tot el que un vulgui, menys arxiu. Bé, l'arxiu no em mereix menys respecte, no té res de dolent, perquè un fa arxiu, però només té interès en relació amb una altra cosa. D'haver-hi motius per a fer arxiu, responen, justament, al fet que hi ha una altra cosa que... i que, mitjançant l'arxiu, un aferrarà tal vegada... una mica d'aquesta altra cosa”. És un extracte del L´abecedaire, un extens i intens diàleg entre el pensador francès i Claire Parnet publicat pòstumament en format vídeo.
Humano caracol és una sèrie d'arxius micropoéticos. Presenta retrats audiovisuals sobre creadors contemporanis: Emine Sevgi Özdamar (Turquia, 1946), Dionsio Canyes (Tomelloso, 1949) i Steve Paxton (Arizona, 1939).
Els tres retrats que componen aquesta sèrie són posades en situació: un viatge amb tren des de Berlín a Sant Sebastià, una carta lliurada a Nova York i l'elaboració de compost orgànic.
Pensar en moviment. Humano caracol entén el viatge com a itinerari obert a l'experiència, com a narració d'imprevisibles, d'intensitats mòbils i immòbils. Cerca traçar línies en la trajectòria i en l'experiència d'aquests creadors.
En Humano caracol proposo desenvolupar un arxiu micropoético, un document que busca abastar els contextos i les trajectòries, una documentació en moviment que busca “aquesta altra cosa” que planteja Gilles Deleuze.
Els dos primers volums d'aquesta sèrie de documents audiovisuals s'han realitzat en el context de Periferiak, trobades entre pensament crític i pràctiques artístiques co-creats i coordinats per Dario Malventi i Ixiar Fregues (celebrats a Itàlia i País Basc entre els anys 2002-2007).
